The Amazing Spiderman 2: El Poder de Electro (Sony Pictures Spain) Dirigida per: Marc Webb La segona part de l’home aranya, “The amazing spider-man 2: El poder de Electro” torna a les pantalles de la mà del director Marc Webb, el mateix cineasta que va dirigir la primera part d’aquest superheroi. 142 minuts d’acció, amor i molts malvats que lluiten per destruir la ciutat de Nova York. La història ens narra el dia a dia de Peter Parker que porta una vida molt ocupada, compaginant el seu temps entre el seu paper com Spiderman, perseguint els dolents, i els seus estudis a l’institut. Peter té moltes ganes de graduar-se i no ha oblidat la promesa que li va fer al pare de la Gwen de protegir-la mantenint-la lluny d’ell. Aquesta, però, és una promesa que simplement no pot complir. Les coses canviaran per en Peter quan aparegui un nou supervillà, Electro, alhora que descobreix noves pistes sobre el seu passat.
El Tour de los Muppets. (Disney España) Dirigida per: James Bobin Fa un parell d’anys la Disney va treure als Muppets del bagul dels records per captar als fills dels qui els van gaudir a finals dels setanta i principis dels vuitanta. Aquest any arriba “El tour de los Muppets” tot i que aquesta segona part té molt menys encant que la seva preqüela. La pel·lícula ens presenta els famosos Muppets. Aquests van de gira per tot el món, omplint les millors sales de les capitals europees, entre elles Berlin, Madrid o Londres. Però aquests no es lliuren del caos ni tan sols a l’estranger, ja que es veuen involuntàriament atrapats en una intriga internacional que du a terme Constantine, el millor delinqüent del món i la viva imatge de la “Rana René” amb el seu esbirro Dominic.
El Pasado (Golem) Dirigida per: Asghar Farhadi Després d’arrasar en forma de premis el 2011 amb la pel·lícula iraniana “Nader y Simin, una separación”, Asghar Farhaid va arribar a Cannes el maig de l’any passat amb una pel·lícula de producció franco-iraniana anomenada “El pasado”. Una pel·lícula petita en la seva posada en escena, però gran en matissos. Un dels seus punts forts és la interpretació de l’actriu principal. La història narra la vida d’Ahmad que viatja de Teheran a París a petició de Marie, la seva esposa francesa, per resoldre els tràmits del seu divorci. Durant la seva estada, Ahmad descobreix la conflictiva relació entre Marie i la seva filla. Els seus esforços per millorar aquesta relació trauran a la llum secrets del passat.
La Imagen Perdida. (Abordar la Casa de Películas) Dirigida per: Rithy Panh “La imagen perdida”és una pel·lícula particularment complicada d’analitzar ja que per entendre-la s’ha de tenir en compte que el seu creador, Rithy Panh té una trajectòria documentalista contrastada, enfocada a les tragèdies que han passat a Cambodja durant el règim dels Khmers vermells. La història ens mostra a la família del director i altres habitants de la Cambodja rural dels anys setanta, i gràcies a una constant narració en off, en primera persona anem coneixent els fets. Aquesta ens va explicant en to relativament neutral els diferents episodis que van afectant aquests personatges, des d’accions quotidianes com les tasques agrícoles fins successos més temerosos o sagnants, sota la progressiva amenaça dels guerrillers. Encara que també s’atura per comentar pausadament la seva visió del fenomen sota paràmetres polítics socials, morals o filosòfics.
Clàssic: Monturiol, El Senyor del Mar (1993) Dirigida per: Francesc Bellmunt En plena època romàntica, l'empordanès Narcís Monturiol va imaginar, com el seu contemporani Jules Verne, que era possible viatjar amb una nau pel fons del mar.